BCIL
Per què volem que les fogueres de Sant Joan a Barcelona siguin declarades BCIL?
Volem impulsar la declaració de la Nit de Sant Joan a Barcelona ( o les fogueres) , com un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), en la seva vessant de l’immaterial, entenem aquesta com la mesura definitiva i efectiva de preservació de les fogueres a Barcelona.
Què és un BCIL?
Un bé cultural d'interès local o simplement bé d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble, immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN)
Marc legal
Segons la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català existeixen tres categories jurídiques de protecció comunes per als béns mobles, immobles i immaterials: els béns culturals d'interès nacional, els béns catalogats i la resta de béns integrants del patrimoni cultural català.
Els béns catalogats són una categoria de protecció de menor rellevància, els instruments de protecció i de control dels quals recauen principalment en els municipis. La catalogació de béns immobles s'efectua mitjançant llur declaració com a béns culturals d'interès local (BCIL). Els béns immobles d'interès local no només poden ésser catalogats en el marc de la Llei 9/1993, sinó que també existeixen mecanismes de protecció regulats per la legislació urbanística.
La resta de béns integrants del patrimoni cultural català són tots aquells béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials. També formen part del patrimoni cultural català els béns immaterials integrants de la cultura popular i tradicional i les particularitats lingüístiques.
Per un altre cantó la Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural. Considera part del patrimoni etnològic les activitats, els coneixements i els altres elements immaterials que són expressió de tècniques, oficis o formes de vida tradicionals. I sobre les activitats i formes de vida tradicionals considera que els que es mantenen vius en la col·lectivitat han d’ésser objecte de protecció i foment; els que es troben ja desapareguts han d’ésser objecte d’estudi i documentació i d’eventual recuperació.
La Llei 2/1993 considera que Per acord del Govern, poden ésser declarats d’interès nacional els béns mobles i immobles d’especial rellevància. El procediment i els termes de la protecció han d’atenir-se a la legislació sobre patrimoni històric i cultural.
Observacions al marc legal
Com podem veure, tot i que la Llei 9/1993 preveu formes jurídiques de protecció pel patrimoni immaterial, a diferència del patrimoni moble o immoble no ho desenvolupa pel que queda un buit legal interpretable o malinterpretable.
També una cosa semblant passa amb la Llei 2/1993 que tot i contemplar els elements immaterials només fa esment als elements immobles i mobles i remet a la legislació sobre patrimoni històric i cultural.
Tot i així hi ha municipis que ha declarat BCIL elements de l'immaterial.